Segons el manual sobre la lliga de debat universitari on explica l'equip del debat, el procés d'investigació, el plantejament del debat i la oratòria.
Cada grup està format per 5 persones: 2 investigadors, 2 oradors i un suplent. Les característiques que han de tenir els oradors són: facilitat de comunicació i paraula, carisma, espontaneïtat i capacitat d'improvisació i per últim fort autocontrol per controlar els nervis. I els investigadors han de: tenir paciència, capacitat d'abstracció, capacitat de síntesis i ordre. A més a més també ha d'haver un capità el qual actua com a portaveu de l'equip.
Desprès d'haver plantejat el tema del debat, comença el procés d'investigació, que consisteix a obtenir informació. S'ha de tenir en compte els coneixements previs sobre el tema, la informació que cal obtenir, les fonts de consulta i divisió del treball. Una vegada s'ha obtingut tota la informació cal fer una selecció, anàlisis i síntesis de tota la informació obtinguda. A més a més és necessària una bona organització, cal estructurar-la amb dos objectius: facilitar el tractament durant la preparació del debat i permetre la consulta de dades durant el debat. Una bona manera d'organitzar és amb la realització de fitxes.
El plantejament del debat, cada equip defensarà una posició oposada. S'han d'estructurar les idees amb els punts principals, les idees subordinades i les anotacions (fitxes que aporta cada equip). El debat consta de tres parts: l'exposició inicial, refutacions i les conclusions.
Per poder fer un bon debat, el discurs que es fa ha de tenir una sèrie de característiques:
- Agilitat: amb frases curtes perquè són més fàcils de pronunciar.
- Missatges concrets, rellevants i sense ambigüitats.
- Adequació: a l'audiència, al lloc on es fa, el temps i a les característiques de cada orador.
- Correcció semàntica, morfològica i sintàctica.
- Flexibilitat: el text ha d'estar preparat, però s'ha de tenir una certa flexibilitat respecte al text.
L'orador ha de tenir molts aspectes en compte a l'hora de fer un debat, emprar un llenguatge adequat i un vocabulari ampli. A més de d'una exposició correcta, un orador que vulgui convèncer ha d'assegurar-se que se l'escolta. Un bon discurs ha de ser dinàmic, amè i atractiu, que pugui despertar i mantenir l'interès de l'audiència. Però la veritat és que són molts aspectes que l'orador ha de tenir en compte: una modulació correcta de la veu, la postura, els gestos, la mirada, la indumentària, l'espai, etc.
Cada grup està format per 5 persones: 2 investigadors, 2 oradors i un suplent. Les característiques que han de tenir els oradors són: facilitat de comunicació i paraula, carisma, espontaneïtat i capacitat d'improvisació i per últim fort autocontrol per controlar els nervis. I els investigadors han de: tenir paciència, capacitat d'abstracció, capacitat de síntesis i ordre. A més a més també ha d'haver un capità el qual actua com a portaveu de l'equip.
Desprès d'haver plantejat el tema del debat, comença el procés d'investigació, que consisteix a obtenir informació. S'ha de tenir en compte els coneixements previs sobre el tema, la informació que cal obtenir, les fonts de consulta i divisió del treball. Una vegada s'ha obtingut tota la informació cal fer una selecció, anàlisis i síntesis de tota la informació obtinguda. A més a més és necessària una bona organització, cal estructurar-la amb dos objectius: facilitar el tractament durant la preparació del debat i permetre la consulta de dades durant el debat. Una bona manera d'organitzar és amb la realització de fitxes.
El plantejament del debat, cada equip defensarà una posició oposada. S'han d'estructurar les idees amb els punts principals, les idees subordinades i les anotacions (fitxes que aporta cada equip). El debat consta de tres parts: l'exposició inicial, refutacions i les conclusions.
Per poder fer un bon debat, el discurs que es fa ha de tenir una sèrie de característiques:
- Agilitat: amb frases curtes perquè són més fàcils de pronunciar.
- Missatges concrets, rellevants i sense ambigüitats.
- Adequació: a l'audiència, al lloc on es fa, el temps i a les característiques de cada orador.
- Correcció semàntica, morfològica i sintàctica.
- Flexibilitat: el text ha d'estar preparat, però s'ha de tenir una certa flexibilitat respecte al text.
L'orador ha de tenir molts aspectes en compte a l'hora de fer un debat, emprar un llenguatge adequat i un vocabulari ampli. A més de d'una exposició correcta, un orador que vulgui convèncer ha d'assegurar-se que se l'escolta. Un bon discurs ha de ser dinàmic, amè i atractiu, que pugui despertar i mantenir l'interès de l'audiència. Però la veritat és que són molts aspectes que l'orador ha de tenir en compte: una modulació correcta de la veu, la postura, els gestos, la mirada, la indumentària, l'espai, etc.
0 comentarios:
Publicar un comentario