jueves, 26 de noviembre de 2009

Descriure i escriure



Fa uns dies vàrem estudiar a classe de COED, descriure i escriure de (Cassany, D. 1987), on explica les diferències entre el canal oral i l'escrit. A més a més de complementar la informació amb aquest Power , on s'expliquen les diferències textuals i contextuals a través d'uns quadres comparatius on es veu de manera més clara les diferències.

Un individu domina el codi oral de la mateixa llengua, el que no domina són del codi escrit. La comparació entre els codis es pot fer des de dos punts de vista. El primer es pot comparar les situacions de comunicació oral i escrites a fi d'identificar les característiques pròpies de cada grup. Pel que fa les característiques contextuals, el primer és què no existeixen situacions de comunicació exclusives de l'oral i de l'escrit. Antigament hi havia unes comunicacions pròpies de l'oral i unes altres de l'escrit. En l'actualitat el desenvolupament tecnològic dels últims anys ha equiparat els dos codis.

La relació que s'ha establert al llarg de la història entre el cant oral i escrit ha estat molt diferent. Vigner analitza la qüestió des de l'òptica de la dialèctica de la llengua i presenta tres models de relació oral- escrit.
- La concepció tradicional: l'escrit és objecte d'aprenentatge, refusa qualsevol model oral.
- L'escrit de codi segon: l'oral és objecte primordial, s'aprèn l'escrit per transcriure l'oral i mètodes àudio-visuals.
- L'escrit com a llengua: l'oral i l'escrit són autònoms, s'aprèn a comprendre i produir textos orals i escrits i enfocament comunicatiu.
Vigner dóna suport a que l'escrit està concebut per emmagatzemar informació i no pas per enregistrar la paraula. No existeix relació entre sons i grafies que estableixi un paral·lelisme entre els dos canals.

Scinto analitza des d'una òptica psicolingüística:
- Model depenent (tradicional). Diu que tant l'oral, com l'escrit necessiten un determinat context cultural per desenvolupar-se i per ser apresos, tots dos són al mateix nivell, capacitats comunicatives potencials de la persona. Un individu a d'haver après l'oral per aprendre l'escrit.
- Model independent (cercle de Praga): Es tracta d'un model lògic i possible, però dificil de defensar. Ja que l'escrit no s'ha de desenvolupar al marge de l'oral, sinó tot el contrari. També que l'oral i l'escrit comparteixen característiques gramaticals i lèxiques comunes.
- Model equipol·lent (Glossemàtica): Destaca la correspondència entre so i grafia, que permet transcriure l'oral a l'escrit i a l'inrevés. Destaca funcions com al preservabilitat i el grau de contextualització.

Per concloure, tant Vigner com Scinto defensen l'autonomia de l'escrit respecte l'oral, suggereixen que l'escrit no necessita l'oral per expressar i comunicar idees, i que tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l'aprenentatge de la llengua.

0 comentarios:

Publicar un comentario

 
Copyright 2009 Diari d'una mestra. Powered by Blogger
Blogger Templates created by Deluxe Templates
Wordpress by Wpthemesfree