lunes, 30 de noviembre de 2009

Recitació en veu alta



Per a la classe de Comunicació oral, escrita i digital, hem recitat en veu alta un poema o conte. En el meu cas he escollit un poema que es diu "Els negocis del senyor gat" de Gianni Rodari i Albert Jané, he fet aquest power amb el poema que he recitat a classe.

En el moment de realitzar la recitació en veu alta és molt important l'elecció del text, expressió oral, la mirada, la veu, la postura, la gesticulació, el control dels nervis, ... Però sobre tot, per poder fer una bona recitació, s'ha de tenir molt preparat, com a consell, es pot practicar davant del mirall o davant de familiars o amics. Però hi ha un altre punt molt important, què és el control del nervis.

viernes, 27 de noviembre de 2009

Visita a la biblioteca



Per l'activitat 6 de la setmana de pràctiques, he realitzat la visita a la xarxa de Biblioteques Municipals, concretament he visitat la Biblioteca Jaume Fuster. He fet aquest Power on surt on està ubicat, la història i les diferents activitats que hi ha, explicades a continuació. A la biblioteca he trobat que realitzen moltes activitats, però m'he centrat sobre tot en les activitats que fan pels infants i pels pares.

- Hi ha club de lectura, dividits en literatura fantàstica i ciència ficció, filosofia, generalista i llengua anglesa.
- Vine a fer un cafè amb..., són unes tertúlies al voltant del llibre i de la lectura.
- Tallers multimèdia on hi fan tallers com: iniciació a la informàtica, autoaprenentatge francès, introducció al word, fotografia digital I, ...
- El valor de la paraula, converses amb diferents autors.

Però on hi ha un abast més ampli d'activitats és pels nens, és l'espai d'infantil. A través d'un manual que és diu " Lletra petita", explica totes les activitats per a públic infantil i familiar, amb una gran varietat d'activitats per als més petits perquè s'acostin de mica en mica a la lectura, la música, les tradicions, etc.

Una d'aquestes activitats és diu "Què llegim?", i és un espai de trobada adreçat els pares, mares i educadors en que un especialista d'educació infantil presenta i recomana seleccions de llibres sobre aspectes de l'entorn de l'infant (amistat, pors, ...) L'objectiu és donar eines per transmetre l'interès pels llibres els més petits i explicar la importància de la lectura en el desenvolupament dels infants.

Hi ha una gran varietat d'activitats destinades pel públic infantil com amb una gran varietat de temàtica i d'edats:
- petit format,
propostes escèniques amb suport d'objectes com titelles i música.
- sac de rondalles, narracions de contes.
- mots en joc
, tallers en família per divulgar a través de llibres diverses àrees de coneixement d'una manera lúdica i participativa.
-
primeres passes, vol familiaritzar els nadons amb el món del llibre des de l primer any de vida.
- enreda't amb l'acció, tallers dinàmics sobre llibres per conèixer altres realitats, compartir descobertes i fer lectures que parlen de qüestions com el medi ambient, la música o l'art.
- per nadal qui a res no juga res no val, per a les vacances de nadal, poder anar a jugar amb altres infants a diversos jocs relacionats amb l'univers dels contes i les tradicions de nadal.

Per tant a la Biblioteca de Jaume Fuster, a part de tenir unes instal·lacions modernes i dotades de la última tecnlogia, hi ha una gran varietat d'activitats i tallers, destinats per tots els públics, però fan una especial atenció pel públic infantil i els pares. A més a més a la biblioteca, hi ha informació de totes les activitats culturals que pots fer a Barcelona (teatres, museus, ...)


Llenguatge audiovisual

Fa uns dies a classe de Comunicació oral, escrita i digital vàrem veure la conferència sobre l'educació en comunicació audiovisual de Guillermo Orozco on parla sobre el següent:

La imatge té un codi molt universal, però hi ha moviments de càmera, existeix una intencionalitat que no veiem, a més a més cada medi té un codi. A l'educació dels medis hi ha (família, escola, educadors, ...) Els principals són la família i l'escola, que són els que mesuren la relació que estableixen els infants amb els mitjans de comunicació. És necessari que l'escola i la família treballin conjuntament. A més a més, els medis de comunicació estant educant sigui implícitament o explícitament.

Posar la tecnologia a les escoles, però encara amb aquesta incorporació, no se li està donant l'ús a aquesta tecnologia. No se li dóna el valor que realment té, és a dir, la imatge o la tecnologia és completament de segona mà, però no de primera mà, perquè aquesta dotació no se li acompanya d'una reflexió pedagògica.

També parla sobre que s'ha de fer una alfabetització múltiple, per poder interactuar amb totes les tecnologies. Que pugui permetre que tothom pugui treure el màxim profit de les noves tecnologies, s'ha de fer un procés d'educació per saber quines competències hem de tenir i quines ens poden ser útils.

Si reflexionem del que diu a la conferència, crec que és molt important, el fet de que és veritat que avui en dia les escoles tenen molta tecnologia, però la importància que té que els professors acompanyin aquesta tecnologia amb explicació i reflexió. Ja que per exemple, no seria positiu que poses un PowerPoint els seus alumnes i ja està, hauria d'acompanyar amb una explicació perquè fos més entenedora.


video

jueves, 26 de noviembre de 2009

El llenguatge i les llengües


Fa uns dies a comunicació oral, escrita i digital varem estudiar el llenguatge i les llengües:
- TUSON, J (1984). Lingüística. Barcelona (p.45 -50).

El llenguatge humà es troba en privilegi, en una o una altre llengua, està constituït per senyals. Les emissions lingüístiques s'orienten cap a la comunicació. Es podria dir que el llenguatge és un instrument de comunicació. El llenguatge és un medi d'expressió i comunicació que és propi de la facultat humana, ja que s'organitza en diferents nivells (discurs, oració, morfema, sintagma i fonema) i també per tenir creativitat. A més a més, ens fa eludir a les coses i esdeveniments en la seva absència (parla desplaçada).

Llenguatge i organització de l'entorn: Amb la llengua organitzem el nostre entorn, ja que en el món en que vivim, sotmetem les nostres percepcions a diversos graus d'abstracció. La comunicació és possible gràcies a l'organització i reducció del món que fem mitjançant el llenguatge. Per tant podem definir llenguatge: amb ell reduïm i ordenem les percepcions de l'entorn.

El llenguatge i pensament: El llenguatge sembla el responsable que pensem. Sense una base d'intel·ligència no és possible el llenguatge, i amb absència del llenguatge no apareixen indicis d'intel·ligència. Per tant, totes dues es desenvolupament d'una manera paral·lela.

El llenguatge i la memòria: el llenguatge és el suport bàsic de la memòria. La memòria col·lectiva d'un poble es conseva amb les llegendes, mites, ... És a dir, que el llenguatge és indispensable com a suport de la memòria, tant individual com col·lectiva.

El llenguatge i l'autoexpressió: el llenguatge fa possible l'autoexpressió fent referència a l'existència del discurs intern. La llengua és alguna cosa més que un instrument de comunicació. Ens permet l'autoexpressió, és a dir, un dialèg amb nosaltres mateixos, la reflexió sobre la nostra pròpia experiència.

El medi més extens: Tota expressió humana es pot trobar la seva traducció en el llenguatge, mentre al contrari no és cert, no tota expressió lingüística pot ser abocada al llenguatge visual. Sembla impossible abocar gestos, estats d'ànim, etc. El llenguatge en conseqüència, és el mitjà de comunicació i d'expressió més extens que tenim els éssers humans.


Descriure i escriure



Fa uns dies vàrem estudiar a classe de COED, descriure i escriure de (Cassany, D. 1987), on explica les diferències entre el canal oral i l'escrit. A més a més de complementar la informació amb aquest Power , on s'expliquen les diferències textuals i contextuals a través d'uns quadres comparatius on es veu de manera més clara les diferències.

Un individu domina el codi oral de la mateixa llengua, el que no domina són del codi escrit. La comparació entre els codis es pot fer des de dos punts de vista. El primer es pot comparar les situacions de comunicació oral i escrites a fi d'identificar les característiques pròpies de cada grup. Pel que fa les característiques contextuals, el primer és què no existeixen situacions de comunicació exclusives de l'oral i de l'escrit. Antigament hi havia unes comunicacions pròpies de l'oral i unes altres de l'escrit. En l'actualitat el desenvolupament tecnològic dels últims anys ha equiparat els dos codis.

La relació que s'ha establert al llarg de la història entre el cant oral i escrit ha estat molt diferent. Vigner analitza la qüestió des de l'òptica de la dialèctica de la llengua i presenta tres models de relació oral- escrit.
- La concepció tradicional: l'escrit és objecte d'aprenentatge, refusa qualsevol model oral.
- L'escrit de codi segon: l'oral és objecte primordial, s'aprèn l'escrit per transcriure l'oral i mètodes àudio-visuals.
- L'escrit com a llengua: l'oral i l'escrit són autònoms, s'aprèn a comprendre i produir textos orals i escrits i enfocament comunicatiu.
Vigner dóna suport a que l'escrit està concebut per emmagatzemar informació i no pas per enregistrar la paraula. No existeix relació entre sons i grafies que estableixi un paral·lelisme entre els dos canals.

Scinto analitza des d'una òptica psicolingüística:
- Model depenent (tradicional). Diu que tant l'oral, com l'escrit necessiten un determinat context cultural per desenvolupar-se i per ser apresos, tots dos són al mateix nivell, capacitats comunicatives potencials de la persona. Un individu a d'haver après l'oral per aprendre l'escrit.
- Model independent (cercle de Praga): Es tracta d'un model lògic i possible, però dificil de defensar. Ja que l'escrit no s'ha de desenvolupar al marge de l'oral, sinó tot el contrari. També que l'oral i l'escrit comparteixen característiques gramaticals i lèxiques comunes.
- Model equipol·lent (Glossemàtica): Destaca la correspondència entre so i grafia, que permet transcriure l'oral a l'escrit i a l'inrevés. Destaca funcions com al preservabilitat i el grau de contextualització.

Per concloure, tant Vigner com Scinto defensen l'autonomia de l'escrit respecte l'oral, suggereixen que l'escrit no necessita l'oral per expressar i comunicar idees, i que tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l'aprenentatge de la llengua.

Com fer una bona exposició?


He trobat un bloc que es diu "Haciendo las tareas" d'una professora que es diu Eugènia, on ha fet un post que tracta sobre com fer una bona exposició. M'ha semblat molt interessant penjar-lo, ja que aquests dies tots ens trobem fent moltes exposicions orals.

Dóna una sèrie de consells per fer l'exposició a classe:
1. Preparar la intervenció: primer has de tenir en compte de que penses parlar, i si tens o no coneixements sobre això.
2. Elaborar un guió: fer un guió amb algunes anotacions que no has d'oblidar.
3. Assajar en veu alta: Davant del mirall, un amic, un familiar o grabar-te per poder veure't.
4. Parla a poc a poc: fent pauses i parlar a poc a poc, això ajudarà al públic a digerir tota la informació i de pas t'ajudarà a tranquil·litzar-te.
5. Utilitza els gestos adequadament: Has de parlar a tots els membres de l'aula, mostren seguretat.
6. Utilitza materials de suport: et pot ajudar fotos, diagrames, dibuixos o un mural.
7. No t'enrotllis: Parla com ho fas normalment, no utilitzis expressions estranyes, és a dir, busca la manera més senzilla de dir-ho.
8. Gaudeix: passa-t'ho bé.

Crec que l'entrada que fa aquesta professora està molt bé, perquè dóna els seus alumnes unes pautes per poder fer una bona exposició oral, encara que els nervis sempre et puguin fer jugar males passades, portar ben preparada l'exposició ajuda molt. Ja que, realment es nota quan una exposició està ben preparada, o simplement s'ho han mirat una mica.


miércoles, 25 de noviembre de 2009

Treball de territori: les festes populars de Barcelona



Per l'assignatura de COED i Gestió i TIC hem fet una exposició sobre territori, l'Aina i jo hem escollit realitzar sobre les festes populars de Barcelona. Hem decidit fer quatre festes populars, que creiem que són les més representatives, que són: Santa Eulàlia, Sant Jordi, Sant Joan i la Mercè, aquest Power mostra les imatges més representatives d'aquestes festes populars.

- Santa Eulàlia: Segons corria la llegenda, al segle IV quan va néixer a Barcelona una nena anomenada Santa Eulàlia. Era la filla d'una família benestant, diuen que des de ben petita, sempre que podia ajudava els qui més ho necessitaven. Però arribaren temps difícils: l'emperador romà Dioclecià va decretar la persecució de tots els cristians. Aleshores mitja Barcelona va haver-se d'amagar com va poder, però l'Eulàlia no va voler abaixar el cap. Es presentà davant del cònsol romà i li argumentar amb saviesa que la decisió de l'emperador no era justa. Encara que tenia només tretze anys, aquell acte de valentia li va costar la presó, la tortura i la mort. Al s.XVII, els barcelonins van escollir com a nova patrona la Mare de Déu de la Mercè; Santa Eulàlia va ser destronada i convertida en copatrona. Fa uns anys es va rescatar de l'oblid a Santa Eulàlia i es va restablir la seva festivitat el dia 12 de Febrer, on s'organitzen tota una sèrie d'activitats lúdiques.

- Sant Jordi: Es celebra el dia 23 d'abril quan milers de persones surten a passejar per gaudir d'una de les diades més intenses, especials i belles de l'any, quan no cal anar a la llibreria a veure els llibres. A tot arreu, a qualsevol cantonada, a qualsevol carrer milers de llibres ocupen les vies i les places. Mentrestant les floristes dibuixen Barcelona amb tots els colors de la primavera, els pastissers fan cavallers i dracs de xocolata i els forners, pans de formatge i sobrassada amb els colors de la senyera. Aquest dia a Barcelona, tothom treballa, però és una festa i una festa molt grossa.


- Sant Joan: Es celebra de la nit del dia 23 al 24 de juny i es més coneguda com "la nit de foc". El seu origen es remunta a les civilitzacions més antigues quan celebraven l'arribada del nou solstici, ja que és el moment on el sol es situa en el lloc més alt, per això és el dia més llarg de l'any. Posteriorment va agafar un origen més religiós, perquè Sant Joan va néixer el dia 23 a les 12 de la nit, que és per aquest motiu, que a la festa de Sant Joan el moment més important arriba a les 12 de la nit. A la festa es sopa a l'aire lliure amb els familiars i amics aprofitant el bon temps de l'estiu. Encara que ja fa uns anys que ja no hi ha tantes fogueres, continuen sent un element molt important i normalment hi ha fogueres a la platja. Però el més important de la nit de Sant Joan, són els espectacles pirotècnics, que la gent aprofita a menjar una mica de coca i veure una mica de cava.

- La Mercè: es celebra el dia 24 de setembre que es la patrona de Barcelona. Es celebra que acaba l'estiu i arriba la tardor. Però el seu origen es remunta al s. XVII, quan a Barcelona va haver-hi una plaga de llagostes, aleshores els ciutadans van demanar ajuda a la Verge de la Mercè, perquè els ajudes a evitar aquesta catàstrofe. Per aquest motiu, quan les llagostes van desaparèixer, la van anomenar com a patrona de Barcelona. A la festa de la Mercè, el cel s'omple d'espectacles pirotècnics, els carrers abunden els gegants i cap grossos, les places i han orquestres de música animant la festa i hi ha activitats com els castellers. Gràcies a totes aquestes activitats les famílies i amics aprofiten a sortir a passejar pels carrers de Barcelona. A més a més, és una festa per tothom, des de els més petits fins els més grans. La Mercè és una festa per la diversitat, perquè no només és pels ciutadans de Barcelona, sinó pels turistes o la gent nou vinguda que no coneix molt la ciutat, un bon moment per conèixer una mica més la nostra cultura. Per tant, cada finals de setembre, tant si plou com si fa sol, Barcelona és una festa.

Com a conclusió, es pot dir que Barcelona és una ciutat molt rica en tradicions i la gent és molt participativa. Encara que les festes que hem escollit només són de l'àmbit de Barcelona, o en tot cas només de Catalunya, fora del territori són molt conegudes. Molta gent s'apropa a viure alguna de les nostres festes, i d'aquesta manera apropar-se una mica més a la nostra cultura i tradicions.

A més a més, a través de les festes populars podem ensenyar els infants la nostra cultura i tradicions, d'una manera divertida i fàcil. Ja que, els infants han d'aprendre una saber sobre el lloc on viuen, per tant, és un valor molt important que s'ha d'inculcar els infants des de petits.

martes, 24 de noviembre de 2009

El procés de composició escrita



A classe de COED, hem estudiat el model de composició escrita, el va presentar l'any 1981 Linda Flower i John Hayes, el qual està compost per:

La situació de la comunicació: Conté els elements externs de l'escriptor.
- El problema retòric: és el conjunt de circumstàncies que fan que un subjecte decideixi escriure. El constitueix una situació concreta en que es produeix l'escrit; amb el tema, l'audiència i els propòsits. Per tant, l'autor ha d'analitzar i valorar les condicions i les característiques, com el perfil de l'audiència i el tema.
Un anàlisis correcte de tots aquests aspectes és el primer pas per a elaborar la solució del problema: el text.
- El text: el que s'escriu, és la resposta que dóna a aquest problema.

La memòria a llarg termini: Inclou tots els coneixements que l'escriptor posseeix i té emmagatzemats al cervell sobre el contingut temàtic, l'audiència, les estructures textuals i el traçat de les lletres. S'ha de tenir en compte que per tot això, el mestre ha de fer una intervenció en el procés d'elaboració del text.

Els processos bàsics de l'escriptura: El procés d'escriptura no es desenvolupa necessàriament de forma lineal, es compon del monitor, mecanisme de control encarregat de regular els següents tres processos:
1. Planificació: L'escriptor elabora una planificació mental del que vol escriure i com vol fer-ho. Aleshores el subprocés de generar, dóna informació que l'escriptor té emmagatzemada en la memòria. Aleshores ha d'organitzar, és a dir, poder classificar les dades de la memòria. Però també ha de formular objectius que dirigiran el procés de composició.
Durant els primers anys d'escolaritat el procés d'escriptura es farà: en grup, en veu alta, definiran els objectius, s'organitzarà el contingut del text i es poden anotar algunes dades o paraules a la pissarra.

2. Redacció: l'escriptor transforma les idees en un discurs comprensible pel lector. En aquest procés es posa en marxa una gran quantitat de coneixements com: compondre paraules, organitzar mentalment el text, components lèxics i sintàctics i per últim components de cohesió textual.

3. Revisió: l'escriptor rellegeix l'escrit i refà aquells aspectes que considera que s'han de millorar, posteriorment fa successives revisions. En la revisió valora: el contingut, la coherència, la cohesió, l'estil, l'ortografia, ...
A més a més la revisió es compon de dos subprocessos, l'avaluació i la revisió.

Conferència Eulàlia Bosch


La conferència de Eulàlia Bosch portava per nom " FER DE MESTRE". Eulàlia Bosch és professora de filosofia i autora d'alguns llibres com: plaer de mirar, educació i vida quotidiana, un lloc anomenat escola, entre d'altres. La conferència tracta sobre el tema: pensar en l'ofici de fer de mestre en el marc de la ciutat.

En l'ofici de mestre ens hem de fixar molt en els detalls, pensar que els nens creixen. La relació que establim amb els nens és una mica estàtica, però per molt quiets que es quedin els infants, estan creixent. Nosaltres intervenim en aquest creixement. Un altre punt molt important, és la ciutat on creix, per això tots els que fem de mestres hem de trobar el lloc d'on som, per aprendre a viure la pròpia ciutat i poder ensenyar. Tenim una gran responsabilitat perquè tots els nens passaran per l'escola.

A la conferència també ens ha mostrat Anycerda (des de l'educació), el seu objectiu és divulgar però destinat a l'educació, a través de l'elaboració d'una sèrie de propostes i materials educatius. Una de les aplicacions que ens ha mostrat ha sigut el navegador, on surt un mapa amb els edificis i llocs emblemàtics. Però no només surt això sinó que també apareixen les escoles, és a dir, tenim un mapa on es marquen els llocs principals per l'educació. Ja que la ciutat on vivim la hem de conèixer suficient, per poder alimentar la curiositat insaciable dels infants. La relació que hi ha entre l'escola i la ciutat és molt important, poder conèixer els recursos que la nostra ciutat té.

Els nens són curiosos per naturalesa ( tal com també diu al llibre del Tono en la enseñanza), per tant com a mestres hem d'alimentar aquesta curiositat, però no només serà una tasca nostra, sinó de tot l'entorn de l'infant.

Les experiències estètiques es troben a la vida quotidiana, no només en un museu. L'Eulàlia Bosch ens ha explicat aquest concepte amb alguns exemples: com el palau de la música on hi ha dos formes d'art, l'arquitectura i la música; la importància de la ceràmica en les arts, no cal anar a un museu, es troba a casa; ...

Per concloure saber que per fer de mestres les arts ajuden i a més a més cal voler ser savi, no fa falta aconseguir-ho, sinó tenir el desig de voler ser-ho. I un altre punt important per poder ser mestre és que per poder ensenyar a llegir, cal ser un gran lector, podem fer la reflexió de que sinó llegim, com volem ensenyar a llegir?

La conferència m'agrada't molt perquè ha parlat de temes molt interessants com la curiositat del nen o de les experiències estètiques. Per tant he pogut aprendre molt amb tot el que ha dit sobre el tema i m'ha fer reflexionar de molts temes com a futura educadora.

Treball actualitat educativa


A seminari la Mireia Casanovas, la Clara Medina i jo, hem fet el treball sobre l'actualitat educativa. Consisteix a recullir noticies durant una setmana i fer un petit treball d'una notícia que escollim com a la més important que tracta sobre un article de la vanguardia, sobre un nen amb diabetis canvia d'escola per culpa de la discriminació.

L'article tracta sobre un nen que es diu Mark que li van diagnosticar diabetis, va haver-hi d'aprendre a conviure amb la seva malaltia, a realitzar-se anàlisis amb el glucòmetre i administrar-se la insulina. Aleshores van sorgir problemes amb l'escola, ja que li prohibien portar el glucòmetre a classe (per tant, no es podia controlar els nivells de glucosa en sang) i tampoc li permetien participar a les excursions i inclús van convidar a la seva mare a canviar-se d'escola. La mare va demanar que es seguis les recomanacions del protocol de la conselleria d'educació i salut respecte a la diabetis a l'escola, on diu que cap nen pot ser exclòs de les activitats que el centre organitzi. Fins i tot el seu endocrí li va fer una carta a l'escola explicant que que podia participar perfectament. La mare va demanar que abans de dinar necessitava la insulina, però l'escola no va cedir i no van voler. Al final la única solució va ser canviar-se d'escola, on està molt bé i no ha tingut cap tipus de problemes.

Respecte aquest tema, crec que a part de la culpa que té l'escola, ningú va ajudar aquest infant des del centre, ja que ni van parlar els professors, ni l'AMPA, ningú va intentar com a mínim ajudar aquest infant. Crec que avui en dia a la societat que ens trobem, trobo repugnant que encara hi hagi gent que discrimini per aquest temes. Ja que tothom és diferents, i tots els infants són diferents, on trobem el punt de normalitat? a més a més com a educadors quins valors volem ensenyar aquest infants, que els ensenyem com un company es diferent i no mostrem col·laboració, ajuda, ... Crec que abans de fer el que ha fet l'escola, haurien d'haver anat a l'associació de diabetis de Catalunya i poder informar-se sobre el tema. Jo vaig fer el treball de recerca sobre la diabetis, i ser diabètics no els comporta res, poder fer tot amb normalitat, però tenint cura dels apats i poder injectar-se la insulina, a més a més hi ha molts malalts d'aquesta malaltia i és un fet molt normal. Per tant, estic totalment en contra del que ha fet l'escola discriminant aquest infant per tenir diabètis.

lunes, 23 de noviembre de 2009

Competències digitals del mestre amb relació a la tecnologia


Avui hem estat treballant les diferents competències digitals amb relació a la tecnologia. Hem estat mirant les normes de la UNESCO, el currículum d'educació primària, currículum d'educació secundària i currículum de batxillerat. Ja que avuí en dia amb l'avenç de les noves tecnologies, tant els infants com els adults, han d'adquirir les competències amb l'ús de les noves tecnologies. En el cas del mestre s'ha d'afegir la competència digital ja que l'educador ha d'emprar les noves tecnologies per ensenyar i ajudar a aprendre els infants.

Jo he treballat sobre les normes de la ISTE, que es un recull de les competències que haurien de tenir els docents i els estudiants, jo m'he basat en el següent punt:

Tal com diu (Eduteka ISTE) “3. Modelan el Trabajo y el Aprendizaje característicos de la Era Digital. Los docentes demuestran conocimientos, habilidades y procesos de trabajo representativos de un profesional innovador en una sociedad global y digital. Los docentes:a). Demuestran competencia en el manejo de los sistemas tecnológicos (TIC) y en la transferencia de su conocimiento actual a nuevas tecnologías y situaciones”.

Jo crec que per ser uns bons educadors hem d’estar al dia amb les noves tecnologies. I podem demostrar les nostres competències amb les tecnologies (TIC) i així poder transmetre correctament els coneixements dels alumnes. Estic a favor que els professors han de saber sobre les tecnologies i saber com aplicar els coneixements que tenen sobre el tema, per poder transmetre-ho els infants d’una manera adequada.

Com a alumne les experiències que he viscut, es que la majoria de professors no saben i no s’han interessat per poder aprendre el coneixement sobre les tecnologies, per tant no podien ensenyar correctament el que sabien de les noves tecnologies. Una manera per poder fer que els alumnes puguin rebre correctament els coneixements, seria que els professors que ho necessitessin anessin a un curs per adquirir els coneixements sobre el tema. D’aquesta manera podrien ensenyar d’una manera constructiva i participativa els seus alumnes, perquè els alumnes ho entenguessin i apliquessin sobre les noves tecnologies. Per exemple perquè els nens s'impliquessin amb les noves tecnologies es podria fer la creació d'un blog de classe col·lectiu, per tal que tots els infants aportessin coses que aprenen a classe o a l'escola.

Debat sobre la incorporació dels nens discapacitats a l'aula

Per l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital hem realitzat un debat sobre la inclusió dels infants discapacitats a l'aula ordinària. Davant d'aquest fet hi ha dos postures clares, els que estan a favor i els que no estan d'acord per tant estan en contra.

Dels dos bàndols que hi ha al debat, cadascú expressa els arguments per defensar la seva postura. Jo defenso el bàndol que està a favor. Defensem que les escoles han d'acollir a tots els nens independentment de les condicions físiques, intel·lectuals, socials, emocionals, lingüístiques o qualsevol altre que tinguin els infants. Perquè tots els infants tenen dret a poder rebre una educació, sense cap discriminació.

Existeixen molts avantatges, ja que l'experiència de poder viure la diferència a l'escola, aporta un gran enriquiment humà que no s'aconsegueix en altres circumstàncies. Això fa que els alumnes discapacitats tinguin un desenvolupament més integral. Però no només aporta un enriquiment els alumnes, sinó els professors enriqueixen les seves habilitats pedagògiques, gràcies a la reflexió que han de fer sobre la utilització de les tècniques que han de poder utilitzar amb els alumnes amb educació especial, i haver d'aplicar-les també per a la resta d'alumnes.

Per tant podem dir que tothom aprèn conjuntament. També saber que tothom pot fer i sentir coses que poden tenir un valor positiu pels altres, és a dir, aprendre que tothom té les seves potencialitats i habilitats.


domingo, 22 de noviembre de 2009

Conferència sobre web 2.0



A la conferència de l'Anna Pérez sobre la web 2.0, el tema és "l'ús dels blocs a l'escola". El bloc és una eina d'aprenentatge, a través de la interpretació del que observem. L'Anna Pérez presenta el seu bloc que es diu "Bitàcola de Mestre Tic".

Els neologismes (paraules noves) : blocaire, catosfera, post, blocs, ... Són conceptes que alguns professors no coneixen i no saben que volen dir.

Respecte això podem dividir en dos punts:
- Web 1.0 : es reduïa per només algunes persones, per tant era molt minoritari (1996).
- Web 2.0: tothom pot crear continguts, no només és una persona, ja que hi ha una interacció entre el que ho llegeix i el que ho fa (2006). Hi han moltes eines: gmail, google, google maps, blogger, youtube, ... Eines que ens permeten crear contingut i comparti-ho. A més a més hi han webs buscadors de recursos web 2.0 (goweb20, blogline, ...), on tu pots afergir-te els blocs que llegeixes i reps les notícies.

En l'àmbit educatiu hem de tenir en compte una sèrie de coses: l'internet és diferent afa 10 anys, no és un internet només de text sinó internet multimèdia, hi ha una gran interactivitat, som lectors i espectadors, ... Els blocs ens permeten recollir la creació de continguts de manera multimèdia, ens permet fer xarxa, és a dir, estar en contacte amb molta gent. Ja que jo a partir del meu blog, la gent mira el meu blog i fa comentaris, jo a la vegada miro els seus blocs i puc respondre. Per tant, el bloc permet ordenar els recursos que tens, reflexionar o deixar preguntes a l'aire, per tant hi ha un diàleg.

Podem dir que l'estructura educativa és del s. XIX, el professorat és del s. XX i els infants són del s. XXI. Per tant a nivell de professorat ens hem de plantejar algunes preguntes com: preparem els alumnes per la societat que ens toca viure?, continuem veient l'escola com una realitat tacada entre quatre parets desconectada del món?, etc. Per tant hem de tenir clar que treballem amb alumnes del s. XXI i amb els blocs podem treballar les competències lingüístiques, aprenen a treballar en xarxa (amb aprenentatge compartit).

L'Anna Perez treballa a l'escola CEIP Drassanes, on tenen una pàgina web on posen tots els blocs de l'escola, aleshores els nens tenen cadascú un bloc on expliquen el seu dia a dia, hi posen els blocs transversals, com el projecte de ràdio. També hi un bloc col·lectiu que es diu "Fora muralles", on els infants de diverses escoles fan un diccionari de paraules que trenquin murs, paraules com: injustícia, por, amor, amistat, ... Per últim també fer una wiki col·lectiva que es diu "fora muralles amb wikixer", per tal de fer conscienciar els nens de l'aprenentatge compartit.

Per últim l'Anna Perez ha explicat que vol dir "MEME", quan comences un article sobre un tema, pases la meme (poses 2 o 3 blocaires més) i quan ho llegeixen ho passen a 2 o 3 persones més. D'aquesta manera la Meme, es convidar algunes persones i la pilota es va fent cada cop més gran.

Per tant, es pot treure com a conclusió que els blocs poden ser molt útils per poder treballar amb els alumnes a l'escola, ja que és una manera d'estudiar però d'una forma més creativa. A més a més els alumnes són del s.XXI, per tant hem d'utilitzar les noves tecnologies, però la importància d'actualitzar-nos. Ja que podem demanar un treball, demanat alguna cosa que puguin aplicar la informació trobada a internet.

domingo, 15 de noviembre de 2009

Estructura i claus importants per fer un debat


Segons el manual sobre la lliga de debat universitari on explica l'equip del debat, el procés d'investigació, el plantejament del debat i la oratòria.

Cada grup està format per 5 persones: 2 investigadors, 2 oradors i un suplent. Les característiques que han de tenir els oradors són: facilitat de comunicació i paraula, carisma, espontaneïtat i capacitat d'improvisació i per últim fort autocontrol per controlar els nervis. I els investigadors han de: tenir paciència, capacitat d'abstracció, capacitat de síntesis i ordre. A més a més també ha d'haver un capità el qual actua com a portaveu de l'equip.

Desprès d'haver plantejat el tema del debat, comença el procés d'investigació, que consisteix a obtenir informació. S'ha de tenir en compte els coneixements previs sobre el tema, la informació que cal obtenir, les fonts de consulta i divisió del treball. Una vegada s'ha obtingut tota la informació cal fer una selecció, anàlisis i síntesis de tota la informació obtinguda. A més a més és necessària una bona organització, cal estructurar-la amb dos objectius: facilitar el tractament durant la preparació del debat i permetre la consulta de dades durant el debat. Una bona manera d'organitzar és amb la realització de fitxes.

El plantejament del debat, cada equip defensarà una posició oposada. S'han d'estructurar les idees amb els punts principals, les idees subordinades i les anotacions (fitxes que aporta cada equip). El debat consta de tres parts: l'exposició inicial, refutacions i les conclusions.

Per poder fer un bon debat, el discurs que es fa ha de tenir una sèrie de característiques:
- Agilitat: amb frases curtes perquè són més fàcils de pronunciar.
- Missatges concrets, rellevants i sense ambigüitats.
- Adequació: a l'audiència, al lloc on es fa, el temps i a les característiques de cada orador.
- Correcció semàntica, morfològica i sintàctica.
- Flexibilitat: el text ha d'estar preparat, però s'ha de tenir una certa flexibilitat respecte al text.

L'orador ha de tenir molts aspectes en compte a l'hora de fer un debat, emprar un llenguatge adequat i un vocabulari ampli. A més de d'una exposició correcta, un orador que vulgui convèncer ha d'assegurar-se que se l'escolta. Un bon discurs ha de ser dinàmic, amè i atractiu, que pugui despertar i mantenir l'interès de l'audiència. Però la veritat és que són molts aspectes que l'orador ha de tenir en compte: una modulació correcta de la veu, la postura, els gestos, la mirada, la indumentària, l'espai, etc.



miércoles, 11 de noviembre de 2009

Programa Dotsub


Aquest dilluns a classe de Gestió i Tic ens van explicar diferents programes, un d'ells m'ha sobtat especialment, el Dotsub. El grup que l'ha fet ha sigut la Elisabeht Barral, la Mònica Talegón i la Mireia Casanovas. A l'entrada que fa la Mireia al seu bloc explica en que consisteix el Dotsub i els passos que has de seguir per poder utilitzar-lo.

Tal com han explicat a la l'exposició el Dotsub és una eina per poder veure vídeos en diferents idiomes, a més a més tothom pot col·laborar i traduir vídeos, d'aquesta manera és molt participatiu. Personalment crec que és una eina molt útil, que pot fer servei per poder aprendre idiomes, perquè pots veure els vídeos en anglès i subtitulats en català. Una altre avantatge és que hi ha vídeos de moltes cultures, en molts idiomes.

Aquest és el PowerPoint que han fet i ens han mostrat a tots a classe, crec que és molt entenedor i ha fet que tots entenguéssim en que consistia aquest programa. A més és una eina que no coneixia i a partir d'ara em pot fer molt de servei. Perquè a part d'apropar-nos a altres cultures, ens elimina moltes barreres, com per exemple una d'elles és el preu, ja que és gratuït. A més com és un programa que pot col·laborar, és molt participatiu i fàcil d'entendre.

martes, 10 de noviembre de 2009

Article sobre la falta d'atenció els alumnes discapacitats



He llegit aquest article al diari del País digital i m'ha semblat molt interessant. Hi ha un gran debat sobre la incorporació de nens discapacitats a les aules, a l'article parla sobre la deficient atenció que es dóna als discapacitats, segons el comitè espanyol de discapacitats de la Comunitat Valenciana, encara que han de destinar recursos cap això, no són suficients, posen l'exemple de que moltes vegades comparteixen entre diversos centres un mateix educador, ja que argumenten que l'horari s'estableix per l'educador i no per les necessitats o pensant en el benestar dels infants.

Personalment estic a favor de que els discapacitats estiguin a les aules ordinàries, però fent referència al que diu a l'article penso que l'Estat hauria de donar més recursos cap aquest tema. Moltes vegades també depèn de les escoles, perquè com tot, hi haurà escoles que intentaran posar a l'abast d'aquests infants tota la seva ajuda, i hi hauran escoles que no s'implicaran. En conclusió al final sigui culpa de la Generalitat, de l'Estat, dels pares, de les escoles, ... qui ho acaba pagant són els nens, i una pregunta que ens hauríem de fer:
Qui pensa realment en els infants?

lunes, 9 de noviembre de 2009

Pràctica sobre el softcatalà



Hem realitzat un treball l'Encarni, Joan, l'Elisabeth i jo sobre el Softcatalà per l'assignatura de Gestió i Tic. Els passos a seguir ha sigut la creació d'un PowerPoint i un word al google docs, per tal de poder compartir al informació.

Softcatalà és una associació sense ànim de lucre, l'objectiu bàsic de la qual és fomentar l'ús del català a la informàtica, Internet i les noves tecnologies. Softcatalà està formada per estudiants, professionals i usuaris que abasten els camps propis d'una organització d'aquestes característiques: enginyers informàtics, filòlegs, dissenyadors i traductors que fan aquesta feina d'una manera altruista.

Personalment crec que el Softcatalà pot resultar molt útil per realitzar treballs i poder utilitzar correctament la llengua catalana i a més a més és molt positiu que tingui un accés lliure a tota la comunitat catalana.

sábado, 7 de noviembre de 2009

Treball col·laboratiu sobre l'eduwiki




A classe de Gestió i Tic hem estat treballant la Wikipedia i l'eduwiki. . Totes dues són unes enciclopèdies lliures per Internet. La wikipedia és un projecte lliure on la gent escriu de manera voluntària i és per a tothom. I la Eduwiki la diferència és que està dirigit al públic infantil (Primària i Secundària).

La pràctica que hem realitzat consisteix ha fer una entrada a l'eduwiki sobre una paraula que no hi sigués. Les meves companyes l'Aina, l'Encarni i jo, hem decidit fer-ho sobre la salamandra. Per portar a terme això varem decidir fer un PowerPoint on surtis una definició, explicació sobre altres aspectes com el menjar, imatges, etc. A més a més també varem realitzar un word al docs google, per poder aportar la informació que anàvem trobant sobre el tema.

Per poder realitzar aquest treball a més a més hem consultat el manual d'ajuda de eduwiki de com realitzar la recerca d'informació, principis normatius, com escriure les entrades i com il·lustrar els continguts.

Els aspectes positius a destacar en la realització d'aquest treball, ha sigut una major implicació en les enciclopèdies d'Internet i poder entendre millor el seu funcionament.

El resultat final ha sigut la publicació d'un nou concepte a l'eduwiki, en el nostre cas sobre la salamandra.

viernes, 6 de noviembre de 2009

El club de l'emperador

A classe d'història i antropologia de l'educació hem realitzat un treball la Laia, Nadia, l'Aina, Juan Antonio i jo. Basat en una pel·lícula, en aquest aquest cas nosaltresl'hem fet "del club del emperador". En aquest vídeo es troben els moments que hem escollit com a més representatius de la pel·lícula.

William Hundert és un professor madur de la prestigiosa escola de St. Benedict. Un any més aconsegueix apassionar els seus alumnes amb l'ensenyament de la història de Roma, amb la finalitat d'arribar a ser escollit com a finalista per el concurs del Cèsar. Sap utilitzar molts recursos pedagògics per fomentar la curiositat natural dels alumne: com fer llegir la inscripció d'una placa que es situa al fons de la classe, narra els fets guerrers d'un rei, ... Anys desprès es tornen a trobar per repetir un altre cop el concurs.

A través de la pel·lícula i comparant-lo amb el llibre del "Tono de la enseñanza" es pot treure en conclusió moltes coses d'aquest professor. Mostra la confiança en els seus alumnes, tacte pedagògic, augmentar l'autostima, ... Fa reflexionar sobre la importància de no perdre mai la confiança sobre els seus alumnes. Ja què moltes vegades els alumnes no tenen confiança, i el paper de l'educador amb aquest tema és molt important. També la importància de fer que cada alumne sigui especial i fer-li sentir, es a dir mirar a cada infant individualment.



video

miércoles, 4 de noviembre de 2009

Com parlar bé en públic



Hem llegit el llibre de "Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i Francesc Puigpelat per l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital. Aquest llibre tracta sobre com poder arribar a parlar bé en públic, a través d'uns consells i recomanacions.

Els bons oradors tenen un munt de tècniques, gestos estudiats i mètodes a realitzar, que tothom pot arribar a aprendre amb una mica d'esforç. Per no haver de fer una exposició oral i passar un mal tràngol, totes aquestes tècniques poden resultar molt útils.

Personalment crec que aquest llibre pot resultar molt útil a l'hora de realitzar una exposició oral, i poder combatre els nervis o quedar-se en blanc. Amb aquesta guia de tècniques i mètodes de com ser un bon orador, amb pràctica, una mica de dedicació i de temps ho podem arribar aconseguir.

lunes, 2 de noviembre de 2009

Pràctica creació d'un video

A classe de gestió i Tic hem treball la creació d'un vídeo. Primer hem creat la pista d'àudio amb el programa Audacity, gravant la nostra veu sobre un poema i posant conjuntament amb una cançó de fons. Una vegada realitzat la pista d'àudio, hem realitzat una recerca d'imatges relacionades amb el poema escollit. Un cop realitzat tot això a través del programa Windows Movie Maker poder fer el muntatge del vídeo, on hem posat les imatges i la pista d'àudio.

Per la realització d'aquesta pràctica he escollit un poema infantil de Josep Ballaster i el nom del poema és Maricel.

Aquesta pràctica pot resultar molt útil a l'escola per poder realitzar amb els infants, és una manera molt divertida de poder treballar més a fons un poema, fer-ho d'una manera més dinàmica i que puguin treballar la recitació oral.

video

Mapa conceptual sobre programari lliure



A l'assignatura de Gestió i TIC hem après a fer un mapa conceptual amb el programa IHCM CMap Tools amb l'ajuda d'una guia. Aquest programa és una eina molt útil per poder realitzar mapes conceptuals, on es poden afegir enllaços de pàgines webs o posar definicions. Per poder aprendre, hem realitzat un mapa conceptual sobre programari lliure.


En aquest vídeo es troba a edu3.cat, explica que significa el programari lliure i quins avantatges té. Es podria dir que el programari lliure o software es basa en la llibertat d'executar-lo, de conèixer el seu codi font de Microsoft, es podria entendre com funciona i modificar-lo per canviar o millorar-ne el funcionament.


Edu3.cat

 
Copyright 2009 Diari d'una mestra. Powered by Blogger
Blogger Templates created by Deluxe Templates
Wordpress by Wpthemesfree